Una història russa

Publicado en 27 Noviembre 2012

Una-histo-ria-russa.jpgUn dia, un funcionari de l'Estat arribà en un petit poble del nord extrem. Havia de fer una inspecció pel bosc. A la nit, quan tornà a l'hostal, s'adonà que havia perdut la cartera. Va recordar que havia estat treballant amb un nadiu del poble i se n'anà a casa seva. L'acusà del robatori. L'home ho negà una vegada i una altra. Aleshores, el funcionari cridà la policia i l'escorcollaren. No li trobaren la cartera, però el funcionari estava convençut que el nadiu era el lladre.

«Vinga, digues on l'has ficat; sé que has estat tu». L'home jurava que no l'havia robat i el foraster insistia: «No et crec, sé que has estat tu.»

L'endemà l'home havia desaparegut. El cercaren pertot arreu fins que, en una zona humida del bosc, veieren una ombra que dansava entre el fullatge. L'home s'havia penjat de l'arbre més alt. Aleshores es reuniren tots els del poble i començaren a buscar la cartera. La trobaren entaforada en una pila de fulles seques, sota un bedoll. El funcionari empal·lidí: just en aquell moment va recordar que s'havia ajupit a la vora d'un arbre per fer-hi les necessitats. Amb solemnitat li retornaren la cartera.

«L'hem buscat tots plegats —li van dir— perquè et volíem demostrar que has acusat un innocent. Ell no era un home indigne i tu no el vas creure. Calia honorar la seva memòria».

El funcionari se sentí avergonyit i anà a visitar la vídua del penjat. Li demanà perdó i li va oferir una quantitat de diners com a compensació.

«No els vull, els teus diners —li contesta la dona—, perquè no em tornaran el meu home.»

Escrito por Montserrat Roig

Etiquetado en #LITERATURA

Comentar este post