Últimes voluntats [fragment]

Publicado en 27 Julio 2011

Ultimes-voluntats.jpg

El senyor Passans i Rodaví, industrial de mitjana importància, però Déu n'hi do, va anar a casa del notari amb un esquema de testament sota el braç. Ho havia repartit tot —de primera intenció, com es veurà—: les accions de la fàbrica, els edificis del carrer de Còrsega i del Poblenou, la finca del Maresme i la caseta (un diminutiu enganyador) del Montseny, a més d'altres bens que, sumats, feien pila.
 
El notari va llegir-ho en veu alta, mentre un ajudant ho apuntava, per a després passar-ho en net i donar-hi validesa.
 
—És tot, senyor Passans?
 
—Sí. Només que, al final, vull posar-hi una clàusula secreta que digui: «Totes les disposicions contingudes en aquest document quedaran sense efecte en el cas que em passi alguna desgràcia».
 
—Què vol dir? —preguntà el notari.
 
—És claríssim. Vull dir que, si em moro, res de res.

Escrito por Pere Calders

Etiquetado en #LITERATURA

Comentar este post

Levemente 08/14/2011 12:11


¡Marat se bañaba con patito!... De lo que se entera una, tropecientos años después. Qué callaíto se lo tenían los historiadores rigurosos, carape.

¿Si se muere... o si le matan? No me queda claro, no, je.


Amkiel 08/15/2011 16:10



En la intimidad del baño flotan nuestros secretos.


(PS: Su testamento es válido sólo si no se muere.)