Què farem per ser feliços?

Publicado en 9 Junio 2010

Que-farem-per-ser-felicos.jpg

Absolutament res. La felicitat és un fet interior, neix d’un comportament propici. No necessita accions particulars, sinó més aviat la simple consciència. No cal «fer» res especial per a ser feliç, en tot cas és aconsellable «no fer»; això no vol dir renunciar a l’acció, sinó sobretot observar i entendre les forces que entren en joc en les actuacions dels humans. Si arribem a entendre com va el joc —i no podem deixar d’entendre’l, perquè el món és un per a tots—, l’acció oportuna es produirà tota sola, espontàniament, i tindrà la força que neix de la intel·ligència de les coses. Com la mare que no li cal censurar l’infant que plora, perquè ha entès el motiu del seu plor, l’adult que ha obert els ulls no necessitarà conquerir el món o protegir-se’n, sinó que sabrà contribuir-hi, cultivant les seves capacitats.
 
Bona part de les inquietuds que fan la vida difícil s’originen a l’interior de nosaltres mateixos, es tracta d’afrontar-les i entendre’n el motiu. També tot el que passa en la vida de relació es reflecteix dins de nosaltres mateixos i esdevé part del nostre interior: si estem insatisfets potser caldrà canviar alguna cosa del món (i en aquest cas la nostra intenció s’haurà de fer valer enfront de moltes altres intencions); però a vegades n’hi haurà prou de canviar alguna cosa dins nostre (i aquí la nostra llibertat d’acció és virtualment il·limitada, si som capaços de dialogar amb nosaltres mateixos).
 
«Totes les adversitat fugen de qui manté el sol dins el cor», diu un antic proverbi xinès. El nostre poder d’actuar sobre el món és per força limitat: som individus i no és de cap manera oportú que un individu adquireixi gran poder sobre els altres i sobre la pròpia natura. En canvi, la nostra llibertat interior no coneix altres límits que no siguin imposats per nosaltres, o els que acceptem que se’ns imposin. També aquesta llibertat és una font molt poderosa: pot transformar l’individu, permetre-li desenvolupar totes les seves capacitats i permetre-li viure am absoluta plenitud cada instant de la seva existència. Quan els individus canvien, a mesura que maduren, el món també canvia, ja que és fet d’individus.
 
Una llarga sèrie de transformacions interiors i de moments successius de comprensió poden portar a una vida plena i feliç. És important entendre que fora de nosaltres mateixos no hi ha obstacles insuperables. «En aquest cos de vuit pams d’alçada», ensenyava Buda, «hi ha el món reclòs, la resolució del món i el camí que porta a la resolució del món». També és important entendre que de la vida, dels altres, ens pot arribar ajut de moltes maneres, si el sabem veure i entendre. La felicitat es pot comunicar, com passa entre infants i adults o quan un s’enamora.
 
Que ningú no es desanimi. Els punts de vista són infinits, i en moltes circumstàncies n’hi ha prou de modificar lleugerament el propi per a resoldre unes quantes dificultats. Mirant amb uns ulls una mica diferents, sovint es pot copsar alguna cosa important que se’ns havia escapat. Sempre es pot tornar a intentar, mentre s’és viu.
 
Com deia Heràclit, el sol és nou cada dia.

Escrito por Francesco i Luca Cavalli-Sforza

Etiquetado en #RACIOCINIO

Comentar este post