· Bocins d'històries VII ·

Publicado en 17 Mayo 2013

Bocins-d-histo-ries-VII.jpgLa Montse treballava en una editorial de llibres força reconeguda i feia molt de temps que es fixava en aquell noi tímid que treballava al pis de sota de la seva oficina. Cada dia arribaven a la mateixa hora i la Montse gaudia en silenci el moment que compartien a l’ascensor. Per ella era el seu moment d’intimitat, es passava hores pensant en tot allò que algun dia li diria al llarg dels cinc pisos que compartien junts. Feia molt de temps que l’observava sense atrevir-se mai a fer el pas de iniciar la conversa. Aquell matí va aixecar-se decidida a parlar amb ell, no sabia exactament com ho faria, però ho tenia clar. 

Es van trobar, com cada dia, al vestíbul de l’edifici i mentre feien temps per esperar a l’ascensor, ella tremolava, sense tenir massa clar com iniciaria la conversa. Van pujar, sols; ell va prémer el botó de la seva planta i acte seguit ella va pressionar el botó de la planta següent... l’ascensor es va posar en marxa i just quan ella anava a dir-li alguna cosa, l’ascensor es va aturar de cop, es van encendre les llums d’emergència i del sotrac a la Montse li va caure el bolso a terra... 


A la central d'emergències dels ascensors Maraví es va encendre un pilotet vermell a les pantalles de control. Al districte 9 havia una emergència, dues persones atrapades, i no havia temps a perdre. Més d'un usuari havia causat danys notables a la cabina de l'ascensor en un rampell claustrofòbic. L'equip de rescats d'emergència, també conegut com a Equip A (d'Ascensor, és clar) va sortir a tota velocitat en la seva furgo, negra amb una ratlla vermella, i totes les eines necessàries. Com que no estaven autoritzats a portar sirena, posaven Los Chunguitos a tot volum amb les finestres baixades. Així els altres conductors s'apartaven, no fos cas que vinguessin del Gornal o Bellvitge. En poc més de deu minuts ja havien arribat a l'editorial Pimplaneta, travessat el vestíbul, pujat els vint pisos i entrat a la sala de màquines de l'ascensor. «Als d'allà baix!: ara mateix els traiem!», van cridar. «Vol dir? No serà perillosa tanta pressa?», es va sentir una veu d'home sortir del forat. «Escoltin!, que han esmorzat?, pensin que amb l'estomac buit no és pot treballar amb precisió.», es va sentir tot seguit una veu de dona. L'equip A ja estava avesat a aquesta situació, doncs moltes de les avaries d'ascensors eren degudes a la interferència d'instants màgics que pertorbaven els circuits impresos d'operació. Així que van treure els seus esmorzars i van començar a cruspir-los amb tranquil·litat. La seva feina era salvar vides, i això estaven fent.

Escrito por princesa pèsol & Amkiel

Etiquetado en #·QUIMERAS·

Comentar este post

mon 05/17/2013 18:00

De todas las personas que hay en la imagen tengo clarísimo quien es la Montse.

Amkiel 05/18/2013 09:26



Creo que no coincidiríamos en la elección.