· Bocins d'històries II ·

Publicado en 12 Mayo 2013

Bocins-d-histo-ries-II.jpgLa Sra. Gertrudis, cada dia es llevava i després de vestir-se i esmorzar sortia al carrer a menjar-se el món; anava a la plaça a comprar fruita i verdura i aprofitava per quedar amb les amigues per prendre alguna cosa; parlaven de coses aparentment banals per la resta de gent, però per a elles molt importants: recordaven temps passats, on les coses potser no anaven massa millor que ara, però que feien impossibles per poder somriure cada dia. Se'ls omplien els ulls de llàgrimes quan pensaven en aquelles persones estimades que havien desaparegut de les seves vides però a la vegada reien per sota el nas al recordar els moments de felicitat viscuts al costat d'aquestes persones. A la tarda la Sra. Gertrudis, després de dinar s'asseia davant aquella taula que tenia al menjador plena de fotografies, escrits, retalls de roba, llaços i llapis de colors i cada dia es passava aproximadament tres hores fent aquell àlbum de vida, que la transportava a reviure les experiències del passat. Sopava fruita i iogurt i se n'anava a dormir. Saben que al dia següent, hi hauria diverses coses que la farien somriure. era tan feliç...


Don Mortimer tenia una funerària petita a un poble que estava esdevenint massa gran. Enterrar morts era la seva forma de guanyar-se la vida, valga'm la paradoxa. Les havia vistes de tots colors, tot i que majoritàriament negre, és clar, i res no havia en la vida que li sorprengués més que veure com alguns la perdien per no estimar-la prou. «Estar mort no déu ser pas agradable doncs, un cop traspassats, no acostumen pas a somriure i bé que ho hauríem de fer si realment arribàvem al paradís a retrobar-nos amb velles coneixences», pensava. Tot plegat no l'amoïnava gaire, era el seu ofici, però d'un temps ençà patia pels seus clients, més especialment per que la Sra. Gertrudis no ho esdevingués algun dia. Des del darrera de l'aparador de la seva petita funerària la veia passar cada matí, com si es volgués menjar el món. Algun dia sortiria a saludar-la i potser així ella es fixaria en la super oferta de dos taüts a meitat de preu.

Escrito por princesa pèsol & Amkiel

Etiquetado en #·QUIMERAS·

Comentar este post