VELL AMIC CANTANT AL PASSADÍS DEL METRO

Publicado en 18 Julio 2015

VELL AMIC CANTANT AL PASSADÍS DEL METRO

T'he trobat sota terra sense blat,
vora el rec rectilini sense joc
de la gent del front fix. Cantaves rock
rera barba de Crist mig despenjat.

Amb ulls boirosos per no veure el plat
on queia algun diner, a cada xoc
pensaves —et conec— a calar foc
al món, però allí dins feia humitat.

Ple de vergonyes m'he fet fonedís
seguint el manament del passadís.

I tu, selvàtic, t'has quedat tot sol,
i jo, com un senyor vestit de dol.

Dalt del carrer, però, del cel estant,
m'he dit: no el planyis. L'has deixat cantant!

Escrito por Màrius Sampere i Passarell

Etiquetado en #LITERATURA

Comentar este post