Les onades que se'n tornen

Publicado en 10 Agosto 2014

Les onades que se'n tornen

Una vegada, un home que, per una sèrie de problemes, es trobava en una posició difícil a la capital es dirigí cap a les províncies orientals. En arribar a la platja que separa les províncies d'Ise i d'Owari, veié l'escuma blanca de les onades i va compondre aquest poema:

Tot i recar-me,
cada passa m'allunya
d'allò que estimo.
Com envejo les ones
que en arribar se'n tornen!

Escrito por Ariwara Narihira

Etiquetado en #LITERATURA

Comentar este post

Sepsi 08/10/2014 22:23

Les onades s'allarguen damunt la sorra en el plàcid final d'un viatge turbulent, del que retornen tot seguit, com si tinguessin por de separar-se massa del lloc del que provenen. De vegades, a mig camí de tornada, es transformen en escuma i es fonen dolçament.

Amkiel 08/11/2014 19:09

L'escuma de les onades és la plenitud dels elements: aigua que en tocar terra es fa aire.